PDF version

Editorial

Nova etapa. Transparència, canvis i caixes negres.

Pilar Cruz Ramon
 

Nova etapa
Després de dos anys enviant mensualment per correu electrònic un butlletí de notícies dels artistes residents, hem decidit fer el salt qualitatiu i dotar de la màxima visibilitat possible l'activitat que es realitza als tallers. Per això hem convertit el butlletí mensual en una revista en línia. Aquesta pregunta gairebé inevitable que fem en una situació social quan ens topem amb un artista, I" ara, què estàs fent?",i que és la majoria de les vegades incòmoda de respondre, aquí es converteix en una secció informativa que es pot llegir, enviar un col·lega i compartir en qualsevol de les múltiples xarxes socials en un clic clac. Tots els continguts de la revista es poden compartir, us animo a que ho feu.

Cada tres mesos penjarem un nou número on informarem de les activitats professionals i productives dels artistes; també us oferirem una entrevista en profunditat a un d'ells perquè ens parli de la seva experiència i la seva manera de treballar, una conversa a quatre veus per parlar de projectes i maneres d'encarar la producció, i un article d'opinió que tracti de manera subjectiva i personal un tema d'interès per a la comunitat artística. Veureu enllaços als dossiers dels artistes i una enquesta per recollir de manera poc científica opinions generals sobre temes particulars.

En aquest nostre primer número, a més de les notícies dels residents, tenim una entrevista a Ana Álvarez Errecalde, que ens parla dels treballs produïts durant els seus dos anys de residència a Hangar. Oferim una conversa entre Juan Lesta, Daniel Jacoby, Daniel Gasol i jo mateixa, en la qual parlem de tecnologia, comunicació i públics de l'art. En ser el número u d'una revista que escriu sobre artistes, publiquem un pertinent article en el qual Mery Cuesta esbudella els gèneres d'escriptura d'art més habituals. Presentem la revista en societat a l'Espai UBÚ el dia 18 de desembre, amb performance de DSK (Belén Montero i Juan Lesta) i sessió de música amb DJ PS.

Transparència
Massa casos d'acomiadaments improcedents, desfalc, activitat sospitosa a les institucions. La solució desitjable en un futur immediat està en la transparència. La transparència és la base d'un desitjable pacte social gràcies al qual ens refiem dels nostres polítics, tornem a confiar en els gestors i atorguem plena credibilitat als jurats i comissions. Com refiar-nos de les ONG, de les institucions culturals, de les entitats públiques, si no sabem el procediment pel qual elegeixen els seus directius, no coneixem els seus sous, no sabem quins són els mèrits que acumulen? La transparència, que després de tot consisteix en bones pràctiques ben comunicades, hauria d'impregnar tots els àmbits regits amb peculi públic. Pressupostos participatius, lliure accés de la ciutadania als comptes públics. Rigor extrem perquè no es repeteixin casos com el de Millet, que per vergonya del sistema judicial està en llibertat mentre persones amb delictes de menor força, com Amadeu Casellas, segueixen presos. I tants d'altres. Davant d'aquest panorama la pregunta es converteix en un joc de paraules: són competents les autoritats competents?

Canvis
A Hangar estem en un procés de canvi de direcció. Pedro Soler s'acomiada després de quatre anys al capdavant del centre de producció. Quatre anys de serveis a la comunitat artística, d'enlairament dels departaments de vídeo i Medialab, de consolidació d'Hangar com a centre de producció artística de referència, d'iniciatives com Xarxaprod, de millora voluntariosa d'equipaments i instal·lacions, de creació de programari lliure per la creació artística i del plantejament d'unes obres que ampliaran els metres quadrats dedicats a tallers. En el darrer any totes les activitats realitzades a Hangar han estat activitats col·lectives, autogestionades per la comunitat artística, amb una molt considerable participació.

Una gestió molt productiva malgrat un ambient tensionat, amb tot el procés de desallotjament, enderroc i reconversió de Can Ricart. Una telenovel·la que sembla no tenir fi i que ha estat objecte fins i tot d'estudi en una tesi doctoral. Aquest mes es tracta de l'episodi del Patrimoni. S'han trobat restes del que podria ser una vil·la romana del s. I d C. a Can Ricart. L'Ajuntament desestima aquesta troballa, que podria entorpir la construcció de la Casa de les Llengües. Les restes estan tapades en espera d'una segona fase arqueològica que permeti datar-les i valorar-les.

La nova directora, Tere Badia, ha estat escollida pel patronat de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya després d'un concurs internacional al qual es van presentar trenta-dos candidats. Tere Badia entra en el càrrec el dia 2 de gener amb el repte de supervisar les obres d'ampliació i rehabilitació del centre, i amb un programa basat en la deslocalització i la transversalitat, la retransmissió i la retroalimentació de coneixements, l'obertura d'Hangar cap a altres agents artístics, i, més enllà del sector artístic, la recerca de col·laboració amb altres sectors.

Caixes negres
 Això que està passant amb el projecte de Llei d'Economia Sostenible i la seva Secció Segona em recorda un episodi de la tercera temporada de la sèrie anglesa The It Crowd (Els informàtics). En ell, els dos protagonistes, informàtics geeks en una gran empresa, decideixen gastar-li una broma al seu cap de secció, que poca idea té del tema malgrat el seu càrrec, i li fan creure que l'Internet es troba dins d'una petita caixa negra que posen a la seva disposició per a que la presenti en una reunió de directius. Els informàtics esperen una reacció de burla que no es produeix ja que els directius són tan ignorants com la cap de secció i creuen cegament que l'Internet es troba dins d'aquesta capseta negra amb la qual s'ha de tenir molta cura, ja que si s'altera, el món que coneixem s'acabaria i s'enfonsaria en el caos.

Per descomptat que els autors tenim el dret de viure dignament del nostre treball, però sense detriment de les llibertats i els drets fonamentals que estan contemplats a la Constitució. Cal debat social real, seriós i no mediatitzat, cal innovació, cal menys demagògia i més pedagogia. Com diu el Manifest "En defensa dels drets fonamentals a Internet", amb el qual estic personalment d'acord, "les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per la finalitat que diuen perseguir "
 

El model de negoci de les indústries culturals no es pot basar en el control d'aquesta caixa negra de cartró on suposadament està custodiat l'Internet.
 
 
P.S. Poc després de ser publicat aquest article, se'ns ha fet saber que les ruïnes no són romanes sinó de l'època industrial. Gràcies a G. M. per la informació.